Els moros de Franco

El divendres 23 de juny, va tenir la lloc una altra de les conferències programades per a aquesta primera part de l'any. La va protagonitzar Youssef El Maimouni, escriptor i educador social, fill de Coma-ruga (on va arribar amb tan sols dues setmanes de vida), per parlar dels famosos moros de l'exèrcit franquista i tot el els envoltava, un tema incòmode, però ple de matisos. El convidat es basava en la recerca que ha realitzat, els resultats de la qual ha abocat a la seva novel·la Cuando los montes caminen, presentada també durant l'acte. 

A banda dels coneguts i inexcusables actes de brutalitat comesos per aquesta força de xoc de l'exèrcit franquista, es van explicar algunes circumstàncies de la seva participació basades en l'engany o promeses falses. Uns 500, per exemple, van ser reclutats en principi com a paletes i una vegada a la península se'ls va obligar a agafar un fusell. I moltes dones marroquines, una vegada van passar l'estret, van haver d'exercir la prostitució. I altres històries humanes no del tot mai ben explicades. El conferenciant també va aclarir alguns termes com moro, bereber i altres.

Sant Jordi 2025

Enmig del màrqueting frenètic de les editorials grans per fer publicitat de les seves novetats, sobreviuen com poden propostes d'abast local que també mereixen ser considerades de fer-les entrar a les cases dels calafellencs.

Aquest any, els Amics del Patrimoni de Calafell volen destacar tres llibres que aprofundeixen en la vida dels calafellencs de diverses èpoques. La mar calafellenca, de Jaume Solé Rubió, és un estudi etnogràfic sobre els habitants de la Platja, especialment al voltant dels anys cinquanta. Hi apareixen els renoms de les cases, les tradicions, les tècniques de pesca i els oficis que se’n derivaven, etc. 

Per altra banda, a partir del divertidíssim sainet costumista Un o altre enterrarà el darrer, Mariano Soler Olivella, el popular cafeter del cafè del Mariano, relata els costums i la manera de parlar del Poble de mitjans anys cinquanta. Aquesta obra es va estrenar el 1955 i s'ha representat dues vegades més (1983 i 1990).

Finalment, coincidint amb el 40è aniversari de Calafell Ràdio, s’ha editat una selecció dels temes que Joan Santacana Mestre explicava setmanalment a Calafell Ràdio. El llibre Mirant pel retrovisor són vuitanta relats curts que il·lustren aspectes de la vida local, des de fa dos mil anys fins a l'actualitat.

Aquest Sant Jordi, fes cultura, fes Calafell amb les publicacions dels Amics del Patrimoni de Calafell.

 

Periodistes, novel·listes, historiadors...

Divendres va tenir lloc una altra de les conferències programades per a aquest any pels Amics del Patrimoni, i una altra vegada vam comptar amb una persona de primer nivell, en aquest cas dedicat a la divulgació històrica a Catalunya. I a més molt coneguda en la seva faceta antiga de periodista a la televisió. Enric Calpena, llicenciat en Dret i en Ciències de la Informació, escriptor i presentador de l'històric espai de Catalunya Ràdio "En guàrdia", va oferir la conferència "Per què s'ha de divulgar la història?".

Calpena va exposar alguns motius pels quals cal conèixer la història per afrontar el futur, però també va ser molt interessant l'ènfasi en la manera com expliquen els fets passats les figures que habitualment s'hi han dedicat: el periodista, el novel·lista i l'historiador.

Com ja sabem, els personatges mediàtics creen expectació i això es va notar en la bona assistència de públic.

Dones empoderades mil anys enrere

Divendres passat va tenir lloc una nova conferència organitzada pels Amics titulada "Les dones a l'Edat Mitjana". Va anar a càrrec de Blanca Garí, catedràtica d'història medieval de la Universitat de Barcelona. L'acte s'emmarcava dins la recent celebració del Dia de la Dona (8 de maig) i la doctora ho va aprofitar per parlar de quatre dones de quatre moments diferents de la llarga Edat Mitjana que van destacar en els seus àmbits. Desfeia, d'aquesta manera, alguns supòsits sobre la dona medieval, concretament el seu paper en la política, en la vida civil i en la vida cultural. 

Duoda va escriure un llibre deliciós adreçat als seus fills en ple segle IX; Guinedilda va tenir un paper actiu en la repoblació de la frontera (s. XI); Margarida Porete, beguina, va escriure un llibre que, malinterpretat, va ser la causa de la seva mort (S. XIII i XIV); i finalment, Madona Estàcia va ser rellevant en la cura dels expòsits que arribaven a l'Hospital de la Santa Creu i la seva inserció a la societat (s. XV).

Tots els assistents van gaudir de les explicacions detallades i enormement interessants de la Dra. Garí sobre dones empoderades en uns temps tan reculats i, per tant, tan plens d'interrogants, tòpics i prejudicis.

 

Una cultura tan llunyana, però tan familiar

Divendres, 21 de febrer, vam assistir a la primera conferència de l'any organitzada pels Amics. En aquesta ocasió, vam convidar la Dra. Maite Mascort perquè ens parlés de les seves campanyes excavant a Oxirrinc, al curs mitjà del Nil. Maite Mascort és doctorada en Arqueologia per la Universitat de Barcelona i ha estat assessora científica de l’equip d’Arata Isozaki per el muntatge museogràfic del National Museum of Egyptian Civilisation i arqueòloga en cap de la Secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya fins al 2018.

Al llarg de la conferència, la Dra. Mascort va repassar apassionadament els descobriments que ha anat fent la missió catalana des del 1992, tant de tombes egípcies del segle VII abans de Crist fins a tombes i altres elements de posteriors cultures que van habitar la zona: els perses, els grecs, els romans i els cristians. La xerrada va acabar desvelant, gairebé en primícia, les últimes troballes de l'última campanya.

La bona assistència a la Sala Iris justifica que de tant en tant programem actes divulgatius relacionats amb cultures llunyanes, però tan familiars alhora.