Una cultura llunyana: els maies

L'arqueòleg Joan Garcia Targa ha ofert aquest divendres una conferència sobre la cultura maia, o més concretament sobre l'antiga ciutat maia de X’baatun, on està dirigint l'excavació des del 2018. La ciutat es troba en plena península del Yucatán (Mèxic), una zona caracteritzada per la frondosa vegetació que, al costat de la temperatura i la humitat i bèsties com cocodrils, serps i paparres, dificulten enormement els treballs d'excavació. Tanmateix, les successives campanyes han permès localitzar desenes d'edificacions, la majoria derruïdes, que devien conformar una ciutat viva des del segle II fins al segle XI dC. Piràmides, temples, construccions diverses... es poden anar trobant al voltant d'unes singulars llacunes molt comunes en tota la regió.

La xerrada, presentada per Josep Pou, company de batalles del ponent, ha inclòs força informació sobre la civilització maia en general, una cultura que existeix des de fa més de 3.000 anys, no circumscrita a cap frontera administrativa actual i amb una llengua encara viva avui dia. 

Aquesta conferència 'ha fet a l'hotel L'Antiga i  tanca el bloc d'actes dels Amics del Patrimoni d'aquesta primera part de l'any i cap al setembre reprendrem l'activitat, amb algunes novetats importants.

Els moros de Franco

El divendres 23 de juny, va tenir la lloc una altra de les conferències programades per a aquesta primera part de l'any. La va protagonitzar Youssef El Maimouni, escriptor i educador social, fill de Coma-ruga (on va arribar amb tan sols dues setmanes de vida), per parlar dels famosos moros de l'exèrcit franquista i tot el els envoltava, un tema incòmode, però ple de matisos. El convidat es basava en la recerca que ha realitzat, els resultats de la qual ha abocat a la seva novel·la Cuando los montes caminen, presentada també durant l'acte. 

A banda dels coneguts i inexcusables actes de brutalitat comesos per aquesta força de xoc de l'exèrcit franquista, es van explicar algunes circumstàncies de la seva participació basades en l'engany o promeses falses. Uns 500, per exemple, van ser reclutats en principi com a paletes i una vegada a la península se'ls va obligar a agafar un fusell. I moltes dones marroquines, una vegada van passar l'estret, van haver d'exercir la prostitució. I altres històries humanes no del tot mai ben explicades. El conferenciant també va aclarir alguns termes com moro, bereber i altres.

Sant Jordi 2025

Enmig del màrqueting frenètic de les editorials grans per fer publicitat de les seves novetats, sobreviuen com poden propostes d'abast local que també mereixen ser considerades de fer-les entrar a les cases dels calafellencs.

Aquest any, els Amics del Patrimoni de Calafell volen destacar tres llibres que aprofundeixen en la vida dels calafellencs de diverses èpoques. La mar calafellenca, de Jaume Solé Rubió, és un estudi etnogràfic sobre els habitants de la Platja, especialment al voltant dels anys cinquanta. Hi apareixen els renoms de les cases, les tradicions, les tècniques de pesca i els oficis que se’n derivaven, etc. 

Per altra banda, a partir del divertidíssim sainet costumista Un o altre enterrarà el darrer, Mariano Soler Olivella, el popular cafeter del cafè del Mariano, relata els costums i la manera de parlar del Poble de mitjans anys cinquanta. Aquesta obra es va estrenar el 1955 i s'ha representat dues vegades més (1983 i 1990).

Finalment, coincidint amb el 40è aniversari de Calafell Ràdio, s’ha editat una selecció dels temes que Joan Santacana Mestre explicava setmanalment a Calafell Ràdio. El llibre Mirant pel retrovisor són vuitanta relats curts que il·lustren aspectes de la vida local, des de fa dos mil anys fins a l'actualitat.

Aquest Sant Jordi, fes cultura, fes Calafell amb les publicacions dels Amics del Patrimoni de Calafell.

 

Periodistes, novel·listes, historiadors...

Divendres va tenir lloc una altra de les conferències programades per a aquest any pels Amics del Patrimoni, i una altra vegada vam comptar amb una persona de primer nivell, en aquest cas dedicat a la divulgació històrica a Catalunya. I a més molt coneguda en la seva faceta antiga de periodista a la televisió. Enric Calpena, llicenciat en Dret i en Ciències de la Informació, escriptor i presentador de l'històric espai de Catalunya Ràdio "En guàrdia", va oferir la conferència "Per què s'ha de divulgar la història?".

Calpena va exposar alguns motius pels quals cal conèixer la història per afrontar el futur, però també va ser molt interessant l'ènfasi en la manera com expliquen els fets passats les figures que habitualment s'hi han dedicat: el periodista, el novel·lista i l'historiador.

Com ja sabem, els personatges mediàtics creen expectació i això es va notar en la bona assistència de públic.

Dones empoderades mil anys enrere

Divendres passat va tenir lloc una nova conferència organitzada pels Amics titulada "Les dones a l'Edat Mitjana". Va anar a càrrec de Blanca Garí, catedràtica d'història medieval de la Universitat de Barcelona. L'acte s'emmarcava dins la recent celebració del Dia de la Dona (8 de maig) i la doctora ho va aprofitar per parlar de quatre dones de quatre moments diferents de la llarga Edat Mitjana que van destacar en els seus àmbits. Desfeia, d'aquesta manera, alguns supòsits sobre la dona medieval, concretament el seu paper en la política, en la vida civil i en la vida cultural. 

Duoda va escriure un llibre deliciós adreçat als seus fills en ple segle IX; Guinedilda va tenir un paper actiu en la repoblació de la frontera (s. XI); Margarida Porete, beguina, va escriure un llibre que, malinterpretat, va ser la causa de la seva mort (S. XIII i XIV); i finalment, Madona Estàcia va ser rellevant en la cura dels expòsits que arribaven a l'Hospital de la Santa Creu i la seva inserció a la societat (s. XV).

Tots els assistents van gaudir de les explicacions detallades i enormement interessants de la Dra. Garí sobre dones empoderades en uns temps tan reculats i, per tant, tan plens d'interrogants, tòpics i prejudicis.