Comunicat de la Junta dels Amics del Patrimoni

Us comuniquem que, a causa de l'actual evolució de la pandèmia, ajornem la conferència de Josep Olivella, programada per al 18 de setembre. Estem explorant altres propostes per vehicular la nostra energia pro patrimoni de Calafell. Seguiu-nos en aquest blog i per les xarxes.

Èxit de la xerrada sobre les primeres motocicletes

Les expectatives es van complir i l'Àngel Saura Camell no va decebre cap de la seixantena de persones assistents a la seva conferència "Les bicicletes de foc". De manera molt amena, va explicar el naixement i la primera evolució de les motocicletes, del 1899 al 1914, en les seves dimensions tècnica, social, esportiva i industrial. El contingut de la xerrada es basava en el resultat dels anys de recerca en hemeroteques i arxius familiars, que ja està plasmat en dos volums d'un llibre que, ara com ara, està buscant editor. L'acte ve acabar amb tot un seguit d'anècdotes sobre l'impacte de les motocicletes en les carreteres i els carrers del país i el gran nombre de dificultats tècniques amb què es trobaven els pioners.

Prèviament, Àlex Vergés Martínez va fer una presentació de l'Àngel i, sobretot, va posar en valor la seva feina, la més minuciosa i completa que s'ha fet fins ara a Catalunya, que l'ha convertit en un referent d'aquest àmbit.

El proper acte de l'entitat serà el 18 de setembre, amb una conferència sobre la geologia de Calafell.

Àngel Saura en plena conferència, al costat d'una moto de la seva col·lecció

Segona conferència de l'any sobre els inicis del motociclisme a Catalunya

El proper divendres 21 d'agost de 2020 tindrà lloc una nova conferència. En aquesta ocasió el calafellenc Àngel Saura Camell ens oferirà la conferència "Les bicicletes de foc", una introducció al món de les motocicletes i el motociclisme a Catalunya des dels seus inicis fins al 1914. Presentarà l'acte Àlex Vergés Martínez, historiador del món del motor.

L'acte començarà a les 7 de la tarda al terrat de la Biblioteca Ventura Gassol de Calafell. Entrada lliure, supeditada a les restriccions d'espai de les autoritats sanitàries. Us hi esperem.

ETIMOLOGIA DEL TOPÒNIM L’"ESCARNOSA"

L'Escarnosa des del Mas d'en Vives. A l'extrem dret, la pedrera del Rion i, en últim pla, la silueta del Montmell. A la falda de la muntanya, conreus com els d'abans; a l'esquerra, el garroferar del Batalla, a la dreta, la vinya del Cintet

L’Escarnosa és la muntanya de forma allargada –per això també denominada “Serra del Mig de Calafell”– situada a l’est del nucli antic del poble, entre els torrents de la Cobertera i de Montpaó. Té una orientació aproximadament nord-sud i els seus extrems són la confluència dels dos esmentats torrents, al sud, i l’antiga pedrera del Rion o, actualment, l’autopista Pau Casals, al nord. L’altitud màxima és de 129,6 metres, segons l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Cal immediatament dir que el topònim no és exclusiu de Calafell: el trobem en algun altre punt de la geografia catalana, com a Albinyana, on, com a Calafell, designa una muntanya propera al poble.

Direm també, per als que no coneixen el topònim, que la vocal tònica, la “o”, sona tancada: “ó”, detall significatiu, com després veurem.

El significat de la paraula no és evident però suggereix el de “la descarnada”, és a dir, una muntanya sense coberta vegetal, de roca nua. Veurem al final com aquesta interpretació és, casualment i en part, correcta.

El document més antic que recull aquest nom, de l’any 1011, es localitza al Cartulari de Sant Cugat del Vallès i fa referència a la muntanya d’Albinyana. Hi apareix com Schena rosa. Evidentment, “ch” sona com “k”. També hi surt escrit amb les formes Eschena rosa, Squena rosa, Esquena rosa i Squina rosa. En un capbreu albinyanenc de 1562 hi consta com ascanarrosa i asquenarrosa; finalment, en un document de 1819 es llegeix esquenarrosa.(1)

Els documents que registren el mateix topònim referit a Calafell són més moderns: són els capbreus de 1565 i de 1570. En el primer el nom registrat és squena rossa; en el segon hi surt de tres formes diferents: squarranosa, squerranossa i squerranossa.(2) Tot i ser més moderns, no és desenraonat creure que el topònim es formés en la mateixa època a Albinyana i a Calafell.

S’observa en tres dels quatre documents calafellencs que la “r” i la “n” han intercanviat el lloc, fet que ens indica que la forma actual del topònim es generà llavors, al segle XVI.

I bé, ¿què significa schena rosa? Immediatament hom pensa: “esquena rosa”. És correcte només pel que fa a “esquena”. Aquest substantiu designa la part del cos humà d’aquest nom, però també, per analogia, la part dorsal d’altres coses, com l’esquena o carena d’una muntanya.(3) No és una paraula llatina sinó germànica; deriva d’skina: espinada o columna vertebral.(4) 

Pel que fa a “rosa”, hom podria pensar, és clar, que fa referència al color d’aquest nom; i així ho creuen alguns autors,(5) els quals expliquen que una particular incidència de la llum solar sobre la muntanya li dóna una tonalitat rosada. És una interpretació –creiem– equivocada: a part que mai no hi hem vist tal coloració, sota cap condició ambiental –estacional, horària o meteorològica–, cal recordar que, en llatí, “de color rosa”, en la forma femenina, no era pas “rosa” sinó “rosea”.

L’explicació és que “rosa” no és l’adjectiu que designa el color de la flor d’aquest nom sinó la forma femenina del participi del verb llatí rodere (rosegar, erosionar, gastar, pelar, llimar): rosa (rosegada, etc). Per tant, schena rosa (o les altres formes) significa “esquena rosegada, erosionada, etc”.(6) També podríem dir-ne “esquena descarnada” –l’adjectiu que dèiem al començament–, però el camí per arribar a aquest qualificatiu, com hem vist, ha estat un altre que el de la simple aparença.

Ara bé, ¿com sonava aquest rosa, participi de rodere? Considerant la pronúncia de la “o” tancada de “l’Escarnosa”, creiem que sonava “rósa”, una altra raó que ve a reforçar la interpretació que és un participi.

Potser cal afegir que rosa (“rósa”) es va mantenir en català, amb el mateix significat, fins al segle XV. Les altres formes catalanes derivades del llatí rodere, com “roure” (rosegar), “rou” (rosega), “roen” (roseguen), “rosien” (rosegaven), “rourà” (rosegarà), “ros” (rosegat), etc, també es documenten fins a l’esmentat segle. Al final, “roure” i les seves formes conjugades van ser substituïts per “rosegar” i els seus conjugats. “Rosegar” és deriva d’un suposat llatí tardà rosicare, freqüentatiu de rodere.

Per acabar, direm que són admissibles les possibles objeccions al significat de “muntanya pelada”. És clar, veient actualment la muntanya ben atapeïda de pins, el dubte s’entén. En poques parts de la muntanya veus roca nua. El mateix podem dir de l’Escarnosa d’Albinyana. Segurament l’explicació és que l’aprofitament de la llenya d’una muntanya tan propera al poble ha estat molt intens durant segles, cosa que en permetia veure moltes parts rocoses. De fet, hi ha fotografies de fa uns 50 anys que mostren l’Escarnosa ben pobra de vegetació.

Fermí Alari Pons

-----
1. Miquel Caselles i Porcar: Albinyana en els primers documents de la Història. Miscel·lània Penedesenca, 1995.
2. Joan Hugué i Rovirosa: Onomàstica del terme municipal de Calafell. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2015.
3. Recordem que un sector de la carena del Montmell rep el nom de “l’Esquena d’Ase”.
4. Joan Coromines: Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. Curial Edicions Catalanes & Caixa de Pensions “La Caixa”. Barcelona, 1982.
5. Miquel Caselles i Porcar, op. cit. També Vicenç Carbonell i Joan Virella a Els Castells Catalans, volum III, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1967-1979.
6. Joan Coromines: Diccionari Etimològic, op. cit.

Ja tenim un altre llibre publicat sobre microhistòria de Calafell

En una diada de Sant Jordi singular, vam poder presentar el volum 2 de la col·lecció "Miscel·lània Calafellenca". El llibre La conspiració del baró d'Anthès i més històries locals ja està a disposició de tothom. L'acte, al terrat de la Biblioteca Ventura Gassol,va ser un èxit. Hi va assistir un dels autors i president de l'entitat, Fermí Alari, i el professor i vocal de l'entitat Joan Santacana. L'altre autor, Isidre Papiol, no hi va poder assistir, convalescent d'un accident.

Presentació del segon llibre de la col·lecció "Miscel·lània Calafellenca"

Reprenem la nostra activitat coincidint amb el Sant Jordi d'Estiu amb la presentació del segon volum de la col·lecció "Miscel·lània Calafellenca". Es tracta del llibre La conspiració del baró d'Anthès i més històries locals, de Fermí Alari i Isidre Papiol. L'acte es farà al terrat de la Biblioteca Ventura Gassol de Calafell el dijous 23 de juliol, a les 8 del vespre. Presentació a càrrec de Joan Santacana.

NOTA: Degut a l'actual situació del Covid19, que ha incidit en una disminució significativa de les activitats en la nostra associació, us informem que la quota d’enguany 2020 no la farem efectiva.

Aprofitem que agrair-vos la vostra fidelitat envers els Amics del Patrimoni de Calafell i esperem que ben aviat la feina cultural que ens identifica es pugui desenvolupar amb tota normalitat.

LES DONES DE CALAFELL DURANT LA REPÚBLICA

La gent de la Sala de Baix en una excursió a Camarasa el 1935. La Pepeta el Corder, en veure la fotografia, amb una barreja d’ironia, nostàlgia i orgull, diu: “Mira, els revolucionaris del poble!”. A més d’ella mateixa, hi reconeix el Joan i el Jaumet del Pelegrí; el Casaca; el Joan del Sega i la Lola, dona seva; la Roseta de cal Bolavà; la Roseta i la Magdalena de cal Pau-Xic; la Pauleta; el Josep i l’Alfonso de cal Tallaret; un fill de cal Sarandilla; l’avi, l’àvia i la Maria de cal Leno; l’Enric del Rovira, la seva dona i dos fills; el Ramon, la Roseta i la Pepeta de cal Xic-Seio; l’Eduard del Xuflero; la Maria i una àvia de cal Batalla; el paleta Petronill; el Joan del Santa; un home de cal Suís; l’Antonet del Quiumes i una neboda; l’Isidro i el Joan del Rovelló; el botiguer Blai; el Casimiro de cal Casimiro; la Dolors de cal Llumeneta; el Lluís del Piu; la Magdalena, la Cinteta i un noi de cal Prats; la mestra d’escola Carme de Bargés...

Josepa Garcia Romeu, nascuda a Badalona el 1919 i finada a Sant Pere de Ribes el 2014, va viure a Calafell durant 72 anys. Se la coneixia com “la Pepeta el Corder” perquè era filla de Josep Garcia Raventós, conegut com “el Corder”. Com son pare, va deixar unes memòries –en part manuscrites, en part gravades en cinta magnetofònica– d’un notable interès i d’una singular vivacitat en el llenguatge. En el relat que ara transcribim, ens parla de les bones relacions que hi havia entre les dones de Calafell –si més no les del casc antic– en temps de la República, i dels nuviatges que llavors es van desfer per culpa de les diferències polítiques entre les famílies. Diu així: 

Vaig venir a viure a Calafell l’any 34, amb 15 anys. Llavors ja hi havia la República, que va ser un temps de molts enfrontaments polítics i socials. Nosaltres érem de la Sala de Baix, la sala dels pobres, i jo vaig anar a la sala que havien anat sempre els meus avis, allà baix a cal Mariano, de tota la vida. 

Hi havia la Sala de Dalt i la Sala de Baix –els rics i els pobres–, però alguns de la Sala de Dalt venien a la de Baix, com ara la Ramona el Macià i tres o quatre cases d’aquestes de Calafell. I no sé què va passar que a la Sala de Baix van treure aquesta gent, i se’n van anar cap a la Sala de Dalt, que és allà on havien anat sempre. I la Ramona deia: “Pepeta, no ens podrem veure...”. Perquè ens volíem ensenyar les disfresses de Carnaval. I jo dic: “No pateixis, que jo puc entrar a la Sala de Dalt, que a mi no m’ha de dir res ningú. Ja et vindré a veure jo”. Perquè ella no podia venir a la Sala de Baix a veure’m perquè tenia por que no la fessin fora. 

Jo la vaig anar a veure a la Sala de Dalt i no em va dir res ningú. Encara la veig que ballava. Aquell any ella es va fer un vestit verd –quan ens veiem, encara riem–, i ballava amb el Josep de cal Bo; que deien que si es casarien, però aquest després va ser l’home de la de la pastisseria. 

Entre les dones de la Sala de Dalt i les de la Sala de Baix no hi havia cap rivalitat a causa de la política, perquè, a l’hora de fer els vestits de disfressar, totes anàvem a cosir a ca la Magdalena el Prats i tothom parlava allà. Jo, amb la nena de la pastisseria –la Carme de cal Rovirosa– sempre ens hem fet i ens havíem fet, i amb la Ramona el Macià igual, i la Paquita el Creus, i totes les que venien de la Sala de Dalt. La rivalitat era cosa dels homes, perquè a nosaltres, què ens explicaven! Almenys a mi. 

Tota la “rivalitat” que teníem era que les altres no sabessin el vestit de disfressar que havíem de portar. Això no es comentava, Déu mos en guard! Pensa que, quan sortíem de cosir, ens havíem d’espolsar bé perquè no tinguéssim a sobre ni un fil –allò, els borrims que fan els vestits, no?–; que algú que trobéssim de la Sala de Dalt no veiés que anàvem vermells o verds. I me’n recordo que anàvem disfressades cap a la Sala de Baix i no sé si era la Paquita el Creus o una d’aquestes noies que diu: “¡Ja us ho vaig dir jo que anaven vermelles!”. I una de la Sala de Baix va dir –si aquelles anaven grogues–: “¡Ja us ho vaig dir que anaven grogues!”. Però ningú sabia res, no? 

[...]

Fermí Alari Pons i Isidre Papiol Jané, LA CONSPIRACIÓ DEL BARÓ D’ANTHÈS I MÉS HISTÒRIES LOCALS

Multitudinària presentació del llibre d'Arturo Solé

Prop d'un centenar de persones es van aplegar divendres, 31 de gener, a l'Hotel Antiga de Calafell per a la presentació en públic del llibre Els pitjors anys de la meva vida, d'Arturo Solé. El volum ha estat editat per la nostra entitat i té el número 3 de la col·lecció "Miscel·lània Calafellenca". A la presentació d'aquesta obra biogràfica hi van assistir, a més de l'autor, el Dr. Joan Santacana, també membre de la junta dels Amics del Patrimoni i que va fer quatre pinzellades del contingut i unes interessants reflexions sobre la memòria, i Llorenç Avinyó, que ha assessorat l'autor en la redacció del llibre.

L'acte formava part del programa de la Festa Major de la Candelera 2020.

Presentació d'un llibre de la col·lecció Miscel·lània Calafellenca

Aquest divendres 31 de gener de 2020, dins dels actes de la Festa Major de la Candelera, presentarem un nou volum de la col·lecció Miscel·lània Calafellenca. Es tracta del llibre Els pitjors anys de la meva vida, del calafellenc Arturo Solé Romeu.

L'acte començarà a les 7 de la tarda a l'Hostal L'Antiga de Calafell. Entrada lliure. Us hi esperem.

Ple a la conferència de Xavier Moreno

Aquest divendres, 17 de gener, s'ha celebrat a la Biblioteca Ventura Gassol la primera conferència de l'any a càrrec de Xavier Moreno, calafellenc d'adopció, professor a la URV i especialista en la relació Espanya-Alemanya. Especialment coneguts són els seus treballs sobre la División Azul, que és el tema sobre el qual centrà la conferència, de manera apassionada però ben detallada i documentada.

El ponent va encisar els 45 assistents, malgrat que va haver d'improvisar a causa d'un malentès de dates. L'hi agraïm moltíssim i el felicitem per l'esforç que va haver de fer.

L'acte va acabar amb coca i cava.

Primera conferència de l'any, a càrrec de Xavier Moreno

Aquest divendres, 17 de gener de 2020, comencem el cicle de xerrades de l'any preparades per la nova junta. En aquesta ocasió el calafellenc d'adopció Xavier Moreno Julià (Barcelona, 1960), doctor en Història Contemporània, ens oferirà un seguit de reflexions sobre la professió d’historiador a partir de la seva experiència i obra d’investigació. Xavier Moreno ha exercit la docència a Secundària i, des de fa 10 anys, és professor a la Universitat Rovira i Virgili..

L'acte començarà a les 7 de la tarda a la Sala Carlos Barral de la Biblioteca Ventura Gassol de Calafell. Entrada lliure. Us hi esperem.