Refem el marge!

Els marges, les barraques i altres estructures de pedra seca formen part del patrimoni arquitectònic rural de Catalunya, un patrimoni que cal preservar i restituir. Amb aquesta idea, Amics del Patrimoni s'ha proposat recuperar un marge que limita el camí de Mas d'en Vives en el sector del Casalot del Viola, molt ferm però que en poc temps s'ha derruït per diversos punts i que està en risc de desaparèixer.

Amb aquesta finalitat us oferim, en col·laboració amb la Comunalitat Urbana de Calafell, l’EcoMuseu del Mar-Destil·leria, la Cooperativa Agrícola de Calafell i Enderrocs Vallès, una doble proposta.

En primer lloc. la xerrada i audiovisual "L'art de la pedra seca" a càrrec d'Abraham Guillén, de l'Institut d'Estudis Penedesencs. Es farà el 7 d'octubre, a les 19.30 h, a la Destil·leria de l'Hostal.

I l'endemà, es farà la sortida/activitat "Refem el marge!" sota el guiatge de Joan Rovira, margener de la Bisbal del Penedès. Cal que els participants vagin equipats amb roba resistent, tipus texà, calçat dur i guants, a part de barret. Fóra bo que, els que puguin, hi portin senalla, o martell tipus maceta, o algun pic, o alguna aixada o pala, o algun rascle fort per reunir pedruscall, o un mall. També és convenient que es portin aigua i algun aliment, com fruits secs, tot i que nosaltres portarem algunes garrafes i algunes bosses per a qui no s'hagi previngut.

També disposarem un mínima farmaciola amb sabó, povidona iodada, gases i benes. Els que coneguin el lloc de l'activitat, hi poden anar directament, a peu o amb vehicle. Si s'opta pel vehicle, és millor que hi vagi més d'una persona per tenir lloc on deixar-lo. Els que no coneguin el lloc de l'activitat, es concentraran a cal Bolavà a les 8.15 h i hi seran acompanyats. 

Per a aquesta activitat cal inscriure-s'hi prèviament el dia de la xerrada a la Destil·leria, o bé enviant un correu a amicsdelpatrimonidecalafell@gmail.com o bé un missatge de Whatsapp amb el vostre nom al telèfon 631 25 31 41 (només missatges).

Com vivíem els cossetans?

A la sala Iris del centre cívic de la Platja (en un desconcertant clima polar) va tenir lloc ahir dijous, 28 de juliol, la conferència de Jordi Morer sobre les concentracions humanes del món ibèric. La conferència, organitzada conjuntament pels Amics del Patrimoni de Calafell i Calafell Històric, era el tret de sortida del festival Terra Ibèrica. 

Jordi Morer va adoptar un to divulgatiu sobre el món ibèric en general, situant-lo en el temps i en el mapa, i va anar focalitzant el seu discurs en la cultura cossetana i les seves restes actuals (inclosa la Ciutadella Ibèrica de Calafell). Com no podia ser d'altra manera, la conferència va acabar parant atenció al jaciment de les Masies de Sant Miquel. Aquest jaciment està generant grans expectatives, des que el 2018 tot el terreny va ser adquirit per l'Ajuntament de Banyeres i s'ha anat excavant en successives i concorregudes campanyes. 

Pròxim acte: conferència sobre les primeres formacions urbanes ibèrics

En el marc del festival Terra Ibèrica, que torna després de dos anys de restriccions, hem col·laborat amb Calafell Històric en la preparació de la conferència inaugural del festival:"La Cossetània ibèrica i les primeres formacions urbanes al Baix Penedès. El cas de les Masies de Sant Miquel". Anirà a càrrec de Jordi Morer de Llorens, llicenciat en Història, especialitat Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, per la Universitat de Barcelona.

Aquest acte tindrà lloc el dijous 28 de juliol de 2022 a les 7 de la tarda, al Centre Cívic Cinema Iris.

Les desventures de les fortificacions republicanes de Calafell

Dissabte, 4 de juny, vam poder escoltar al Cinema Iris la història de les fortificacions republicanes que es van construir a Calafell durant la Guerra Civil. Àngel Archilla va pronunciar la conferència "Fortificacions republicanes de costa a Calafell, 1936-1977", encarregada pels Amics del Patrimoni, i no va decebre les expectatives de la cinquantena de persones que hi van assistir. 

Va explicar de forma extraordinàriament documentada i detallada tot el procés de planificació, construcció, abandonament i destrucció tant de la bateria i construccions annexes de la muntanya de les Trinxeres (al capdamunt de la urbanització Bellamar), com de les tres casamates (mal dites "búnquers") de les platges de Segur i l'Estany. Archilla va afirmar que la construcció es va caracteritzar per contratemps diversos (com la presència irregular de guarnició), les deficiències de construcció, el material insuficient, les armes antiquades, etc. que, davant d'un atac d'un buc modern com el "Canarias", al servei dels revoltats, havien de tenir una efectivitat molt dubtosa. I això afegit al fet que els documents demostren que les tropes de Franco en coneixien perfectament l'existència.

Archilla va mostrar la localització i la forma exactes de les quatre construccions, així com quin va ser el procés posterior de destrucció i els vestigis actuals.

 

La cara fosca dels marquesos de Samà

Dissabte, 28 de maig, la primera planta de la Biblioteca Ventura Gassol de Calafell va quedar petita per a la vuitantena de persones que, en el marc de la Fira dels Indians, van acudir a la conferència "El marquès de Samà". El ponent, Gustau Nerín, va parlar clar: existeix una mitificació del món dels indians i de les seves inversions en obres públiques a pobles com Calafell que amaga una realitat crua i salvatge. Moltes de les grans fortunes assolides fent les Amèriques es basaven en el mercat il·legal d'esclaus. El professor d’Història de l’Àfrica a la Universitat de Barcelona va centrar-se en les nissagues dels Samà i Rovirosa, ambdues de Vilanova, per explicar com funcionava aquest negoci que va portar 12 milions de persones contra la seva voluntat d'Àfrica a Amèrica. La conferència va ser seguida amb gran interès pel públic, que va poder fer preguntes al final respostes per Gustau Nerín amb absoluta seguretat i coneixement del tema.